jueves, 15 de noviembre de 2018

Va a ploure.


Tot pareix indicar-nos que ens va a ploure durant el PegoTrail, el que convertirà el trail en una experiència encara més excitant. La pluja en cotes baixes com són per les que se'n va hi ha desenrotllar la carrera no ha de ser un problema, doncs amb un bon material i algunes precaucions la sensació de llibertat serà indescriptible. 


Si l'autoritat competent no prohibix la celebració de la carrera, que tot podria succeir, el diumenge per a molts corredors sera la primera vegada que s'hagen d'enfrontar a una carrera amb pluja, així que és interessant recordar alguns aspectes que haurem de tindre en compte.
És clar que unes de la precaucions que hem de tindre és triar bé el material, ja que açò suposa una gran diferència, no és el mateix córrer mullat que sec, mantindre el nostre tòrax calent i eixut és necessari si volem que la nostra carrera siga agradable. Així que la nostra roba ha de ser impermeable per fora, però que siga transpirable per dins, no cal utilitzar impermeables que no transpiren perquè acabaríem amerats en suor i l'efecte serà pitjor que si no ho portàrem. Si ja tenim roba per a la pluja, sabrem quina és la seua capacitat d'impermeabilación i transpiració que té i si s'adapta a les condicions del diumenge.

Un altre dels elements fonamentals per a la pluja són les fundes estanques, són importants perquè mantindrà eixut el telèfon mòbil, si portem quelcom de farmaciola o si portem la clau electrònica del cotxe.
Amb les sabatilles ens enfrontem a un dilema molt personal, jo no sóc molt partidari de les sabatilles amb membrana per a la pluja ja que l'aigua entra i després no ix, preferisc la sabatilla de sempre que tinga els tacos ben grans, per a tindre el major agarre en zones enfangades o de pedra mullada.
Ara anem amb les ulleres, jo sempre les porte, perquè em permet anar sempre amb els ulls ben oberts, la qual cosa ja suposareu ens donarà més seguretat, el problema està en si són ulleres de sol normals, la visibilitat en un dia plujós, que de per si és ja limitada, ho serà més amb ulleres de sol per això lo millor és tindre unes ulleres fotocromáticas, que s'enfosquixen segons el nivell de llum que hi haja i que en dies de poca llum poden ser pràcticament transparents, en el meu cas ara tinc unes ulleres a les què puc canviar el color del vidre, per la qual cosa si plou segurament li posaré el vidre groc que és el que més visibilitat em dóna.


Un altre aspecte que hem de tindre en compte quan plou, encara que en el Pegotrail no crec que siguen d'extrema necessitat, són les prendes tèrmiques que ens ajuden a mantindre la nostra temperatura. Tindre una camiseta tèrmica, una malla que mos cobrisca les cames, uns guants, un mocador tubular per al coll… En la bossa abans de donar l'eixida és interessant per a poder triar que roba hem d'utilitzar al comprovar sobre el terreny les condicions meteorològiques.
No obstant això, hem de realitzar alguns canvis en els nostres hàbits i ser cauts, i, una de les coses que no deuríem d'oblidar sobretot en dies de pluja i de fred és realitzar algunes estirades, seria desitjable poder-los fer baix sostre per a eixir davall la pluja ja amb els músculs activats. Però, quan acabem és millor no realitzar-los tot just acabar sinó que és millor esperar a estar a casa i eixuts i amb la temperatura corporal restablida. L'ideal hauria de ser llevar-nos ràpidament la roba mullada i dutxar-nos amb aigua calenta i començar a realitzar les estirades en la dutxa.
Després deuríem de tindre en compte com ens assentaria de bé prendre'ns alguna infusió calenta o un café per a recuperar-nos completament.
En el cas que el Pegotrail s'haguera de suspendre per causes meteorològiques realitzaríem els avisos pertinents perquè no ens haguérem de desplaçar, esperem doncs que si plou ho faça amb la suficient moderació per a poder disfrutar una bona carrera.

domingo, 11 de noviembre de 2018

Sendes netes.


El diumenge que ve és el dia en què organitzarem el Pegotrail i este cap de setmana hem acabat de netejar la senda per la qual transcorrerà la carrera, ara només ens falta marcar-la perquè el circuit este a punt.


Encara que la carrera transcorre per sendes que són prou utilitzades i que es troben en bones condicions hem volgut fer-li un repàs perquè el corredor es trobe amb les menys dificultats possibles. Tots sabem que la vegetació creix de forma ràpida i vigorosa el que provoca que les sendes es troben moltes vegades plenes d'herbes, brances, els arbres solen caure i bloquegen la senda i les roques soltes solen representar moltes vegades un perill per als corredors.
Així que, durant dos caps de setmana hem assegurat que el corredor de la senda es trobe en condicions acceptables per a poder recórrer-lo sense que cap branca ens puga donar un colp a l'altura de la cara i aconseguir que les línies de visió siguen acceptables. Esperem que els corredors troben neta la traçada de la senda pa què no s'isquen. 

No hem tallat ni desbrossat més del que és necessari, perquè un excés haguera ampliat la senda i desnaturalitzat el recorregut. Hem eliminat sobretot part dels arbustos i branques xicotetes que quedaven a l'altura del cap. S'han retirat dos pins que havien caigut i que interferien la traçada i obligaven a buscar una nova traçada fora de la senda.
Les sendes són quelcom que molts de què les usem no ens detenim a pensar que s'han de cuidar, pensem que són un camí que “sempre ha estat ací”. És veritat, és així fins que algú es perd perquè esta mal marcat, o fins que es transforma en un barrant o en una selva, i és llavors quan ens n'adonem que una senda en condicions és el mig ideal per a estar en contacte amb la naturalesa. 


Per això, els que les usem alguna vegada, hauríem d'entendre quant fràgils són, i quant s'ha de treballar en el seu cuidat. L'enfocament clàssic durant anys va ser simplement obrir-se pas en la vegetació, tallar, i mantindre les sendes marcades, però hui en dia, tal vegada la raó més important per a mantindre les sendes és conservar els sensibles sòls sobre els quals es construïxen, i protegir-los del continu pas de les botes i el desgast produït per l'aigua. Per això mantindre les sendes en condicions no és tant un exercici de mantindre una via de comunicació, sinó un acte de preservació de les nostres sendes per al futur.
Ara, en el manteniment de les sendes es busca un enfocament més de conservació per a protegir l'ambient, i no sols per a facilitar el pas. De totes maneres no hem d'oblidar que les sendes són per a la gent i ens han de permetre entrar en contacte amb la naturalesa pel que un sender ha de ser discret, ambientalment respectuós, i sobretot divertit.


Esperem que els que acudisquen este diumenge a recórrer les nostres sendes disfruten no sols d'una bona carrera sinó que aprecien la naturalesa que els rodejarà.

viernes, 2 de noviembre de 2018

Avituallaments


Quan ens trobem a dos setmanes de la realització del Pegotrail el 18 de novembre d'este 2018, és el moment d'anar donant les ultimes informacions, cal mostrar el circuit de l'esprint que com tots ja saben té la distància de 13 quilòmetres i coincidix amb el que realitzaran els caminants. També indicarem on estaran ubicats els avituallaments.


Com es pot veure en el vídeo del circuit de la prova esprint, este coincidix amb el de 21 quilòmetres en els seus primers dotze quilòmetres pel que també coincidixen els avituallaments.
Durant el circuit disposarem de cinc avituallaments dels què dos comptaran amb aliments sòlids i líquids, i els tres restants només liquid. 


El primer avituallament estarà situat aproximadament en el quilòmetre 4 a una altura sobre el nivell del mar de 390 metres aproximadament i constara d'avituallament liquid.
El segon lloc d'aprovisionament es trobarà en el quilòmetre 7,5 aproximadament i ja constara de material solid, i també del liquid, i es troba a una altura sobre el nivell del mar de 544 metres.


El tercer lloc per a avituallar-se serà només de liquid i el trobarem aproximadament a 11,5 quilòmetres de l'eixida i estarem a una altura sobre el nivell del mar de 125 metres.
El quart avituallament que coincidix amb el segon tornarà a ser solid i liquid i es troba a 14 quilòmetres de l'eixida i a una altura de 544 metres.
I per ultime el quint avituallament, que coincidix amb el tercer serà de liquid i es troba molt prop de meta, el quilòmetre 19,5.


Estos són els avituallaments que ens trobarem durant tot el recorregut del Pegotrail, però en la linea de meta comptarem amb avituallament liquid i solid, i a demés comptarem amb una graellada per a cada corredor.