Sendes netes.

El diumenge que ve és el dia en què organitzarem el Pegotrail i este cap de setmana hem acabat de netejar la senda per la qual transcorrerà la carrera, ara només ens falta marcar-la perquè el circuit este a punt.

Encara que la carrera transcorre per sendes que són prou utilitzades i que es troben en bones condicions hem volgut fer-li un repàs perquè el corredor es trobe amb les menys dificultats possibles. Tots sabem que la vegetació creix de forma ràpida i vigorosa el que provoca que les sendes es troben moltes vegades plenes d'herbes, brances, els arbres solen caure i bloquegen la senda i les roques soltes solen representar moltes vegades un perill per als corredors.

Així que, durant dos caps de setmana hem assegurat que el corredor de la senda es trobe en condicions acceptables per a poder recórrer-lo sense que cap branca ens puga donar un colp a l'altura de la cara i aconseguir que les línies de visió siguen acceptables. Esperem que els corredors troben neta la traçada de la senda pa què no s'isquen. 

No hem tallat ni desbrossat més del que és necessari, perquè un excés haguera ampliat la senda i desnaturalitzat el recorregut. Hem eliminat sobretot part dels arbustos i branques xicotetes que quedaven a l'altura del cap. S'han retirat dos pins que havien caigut i que interferien la traçada i obligaven a buscar una nova traçada fora de la senda.

Les sendes són quelcom que molts de què les usem no ens detenim a pensar que s'han de cuidar, pensem que són un camí que “sempre ha estat ací”. És veritat, és així fins que algú es perd perquè esta mal marcat, o fins que es transforma en un barrant o en una selva, i és llavors quan ens n'adonem que una senda en condicions és el mig ideal per a estar en contacte amb la naturalesa. 

Per això, els que les usem alguna vegada, hauríem d'entendre quant fràgils són, i quant s'ha de treballar en el seu cuidat. L'enfocament clàssic durant anys va ser simplement obrir-se pas en la vegetació, tallar, i mantindre les sendes marcades, però hui en dia, tal vegada la raó més important per a mantindre les sendes és conservar els sensibles sòls sobre els quals es construïxen, i protegir-los del continu pas de les botes i el desgast produït per l'aigua. Per això mantindre les sendes en condicions no és tant un exercici de mantindre una via de comunicació, sinó un acte de preservació de les nostres sendes per al futur.

Ara, en el manteniment de les sendes es busca un enfocament més de conservació per a protegir l'ambient, i no sols per a facilitar el pas. De totes maneres no hem d'oblidar que les sendes són per a la gent i ens han de permetre entrar en contacte amb la naturalesa pel que un sender ha de ser discret, ambientalment respectuós, i sobretot divertit.

Esperem que els que acudisquen este diumenge a recórrer les nostres sendes disfruten no sols d'una bona carrera sinó que aprecien la naturalesa que els rodejarà.